A part de construir parets si els poses un damunt de l'altre, els maons, transmutats per línies de colors, es converteixen en llibres d'una estanteria gegant i viva. Gent que passa i que deixa la seva petjada. Les parets estan plenes de crits contra l'oblit, les ciutats parlen dels seus habitants i tenen molt a dir. Però la gent passa de llarg, ja no és temps de llegendes a la vora del foc. Els contes són fòssils d'una espècie desapareguda sense identificar, però les pintades a les parets ens recorden que hi ha una paraula que es diu comunicació.
1 comentari:
Gràcies al llibreter he descobert el vostre bloc. Fantàstic.
A més, per curiositat, i per això us escric en el vostre primer apunt, vàrem començar bloc el mateix dia!!!
"Reproduiu i multipliqueu poemes com grans de sorra o estels del firmament" com va dir Déu!
Publica un comentari a l'entrada