La boira ha nascut de la terra humida,
la boira, el jorn d’avui, ho cobreix tot.
Dins la nit, fon boscúria i buidor.
Al meu cau hi sonen campana greus
a tall de capcinada, i va vibrant,
sens soroll, la guitarra, dins l’estoig.
La via ferrada treneja, es perd
dins el vel que plana sobre l’Onyar,
transparència tenyida de corb,
on els fars hi ballen a poc a poc.
Girona es va adormint tot demanant
intuïció, donat que la fosca,
avui, ingràvida i sola hi passeja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada