És l'hora del conte!! Nens i nenes seieu a la vora del foc i escolteu atentament... Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, vivia una princesa molt i molt narcisista que es passava el dia mirant-se al mirall i masturbant-se de tant que s'agradava. La veritat és que estava boníssima i tots els prínceps de tots els reialmes del món la desitjaven i tenien l'habitació plena de pòsters seus en pilotes, però cap d'ells l'havia aconseguit conquistar. Un bon dia va aparèixer un drac enorme i ferotge, la mitologia del qual era que les escames dels seus genitals eren altament afrodisíaques. Així dons, ja tenim tots els prínceps perseguint el drac amb la mala intenció de capar-lo i enganyar la princesa perquè es prengués algun brevatge o qualsevol tonteria amb els collonets de drac esmicolats per allà al mig. Però com tots els dracs de la historia treia foc pels queixals i es dedicava a fer-se barbacoes de cavallers ambulant. I què seria d'un conte sense un mag? Dons això, un conte sense un mag... I en aquest no n'hi surt cap. I el drac va viure feliç i va menjar soldadets, i la princesa es va morir d'un multiorgasme, quan un consolador descontrolat es va negar a apagar-se per més que apretés el power. Moraleja: Llegiu bé les instruccions d'ús dels electrodomèstics abans d'aplicar-los a la pròpia pell.
Crítica de Lluis Muntada a Els convidats de pedra, de Ponç Puigdevall.
-
PUBLICAT A REVISTA "L'AVENÇ" (març 2016) LA TRADICIÓ DINS UN ABOCADOR
L’escriptor i crític literari Ponç Puigdevall aplega en un volum un seguit
de textos ...
Fa 8 anys
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada