Mensaje en una zapatilla

Nicanor Parra / Antipoeta/

Girona...

Girona. Fa fred,
i el sol en els rius esborra
transparències de gel.

Margarita Colom*



* Girona ciutat submergida (Ed. LLibres del segle, 1995)

ninots de foc

Una blanca pluja

es fon on el roig

de la dansa verda

dels ninots de groc

telescopi lunàtic

La terra és un medi ric
en condicions òptimes.
Si com a científics ens estudiessim
deixariem d'investigar.
És difícil analitzant una pedra
imaginar-te tota la montanya

Muda

He vingut a omplir
els poemes de parets
les paraules de carrers
en aquesta tardor muda de
G i r o n a

c.

Desesperanza maldita.

Espera,
y te desesperarás.
La esperanza es el error del quiero.
No sufras,
un día despertarás de estar tan despierto.

Deja de morder la ansiedad de esperanza,
no por eso antes llegará.
Solo repartes amenaza,
estás enfermo de esperar.

Y enfermas,
enfermas sin parar,
te enferma estar enfermando,
pero solo así desesperarás.

Por fín,
desesperas,
te rindes,
lloras,
ya no puedes.

Ahora te empezarás a curar,
no esperas ni desesperas,
quieres.


8Ï8

Perqué en resum la literatura és aixó: un nen amb una bicicleta massa gran intentant pedalejar per arribar a un lloc que no coneix sense trencar-se la crisma pel camí, (i el camí a vegades és el resultat bo que acaba a la paperera com un bitllet de metro usat).

I la lluna que hi fot allá dalt partida ben bé pel mig si el cel encara está ben blau cel? Estupideses del llenguatge que permet que el cel sigui blau i el blau sigui cel. Incondicional ad absurdum a implica b que implica a i si a és a b i b és a c, a és una cornuda i si tu et vas follar a ma mare perque jo no em puc follar la teva? Dit per un fill al seu pare aaaahhh!

Tenir-te sens tenir-te
no és cercar-te sense cercar-te,
perquè és cercant-te que et vull tenir.
I sempre hi ets quan el Sol declina,
i cerques la veu que et cerca sens tenir-te
i que et troba sempre.

Somia truites reprimit

Culpar als demés
per així amagar aquella part
de la teva persona
que et transporta a somiar truites