Fotos del fArtd'Art

Fragment de la "Lletra a Clara Sobirós" de J. V. Foix

"El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l'invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son, no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l'hora de l'alba, els poemes, com a pasquins, a les parets, o els llançaria des de els terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit de llibertat".

J.V.Foix
Fragment de la "Lletra a Clara Sobirós"
Obres Completes.
Barcelona, ed.62. 1974. Pàg.28.


[Avui he parlat a l'Anna de Blanes del f'Artd'Art i del què fem amb el Terrorisme Literari i ella m'ha llegit aquest fragment de Foix que us copio aquí. Gràcies Anna!]c.

fArtd'Art té blog!!!

http://fartdart.blogspot.com/

Lo decente es hablar de la tragedia,

de la sangre congelada

en el corazón del abandonado,

de la pureza de la dama,

del prodigio de la palabra

que les dio vuelo a las aves,

de la maldad de unos y de otros,

tomar partido,

elegir,

saber lo bueno,

pero no puedo, no puedo:

me gana la risa

Alejandro Aura

Primer Amor

En la Girona trista dels set anys,
on els aparadors de la postguerra
tenien un color gris de penúria,
la ganiveteria era un esclat
de llum en els petits miralls d'acer.
Amb el front descansant damunt del vidre,
mirava una navalla llarga i fina,
bella com una estàtua de marbre.
Com que els de casa no volien armes,
vaig comprar­la en secret i, en caminar,
la sentia, pesant, dins la butxaca.
A vegades l'obria a poc a poc,
i sorgia la fulla, recta i prima,
amb la conventual fredor de l'arma.
Presència callada del perill:
vaig amagar­la, els trenta primers anys,
rere llibres de versos i, després,
dins un calaix, entre les teves calces
i entre les teves mitges.
Ara, a prop de complir els cinquanta­quatre,
torno a mirar­la, oberta al meu palmell,
tan perillosa com a la infantesa.
Sensual, freda. Més a prop del coll.

Joan Margarit

Nada que pretenda ser real merece respeto
Rep (Erase una vez el amor pero tuve que matarlo, Efrain Medina)

atemptant de nou

atemptant de nou

Un negro tiene la piel negra bajo todas las circunstancias, pero sólo bajo ciertas condiciones socioeconómicas es un esclavo. Un hombre puede atascarse bajo todas las circunstancias, descubrir que se ha perdido, y tener que dar la vuelta y regresar un largo trecho para encontrarse de nuevo. Sólo bajo ciertas
circunstancias socioeconómicas sufrirá esquizofrenia.

Dr Pasavento

lenguaje

El lenguajes es uno de los deportes más complejos que el hombre ha inventado
y la palabra es la pelota oficial de ese deporte: el más sangriento de todos.
Sergio Bocafloja

Atemptats literaris per Girona

Atemptats literaris per Girona

fArtd'Art

Terrorisme Literari som una organització sense ànim de lucre que realitzarà una jornada de 24 hores d’accions artístiques reivindicatives dels espais públics. Les dates previstes són el 14 i 15 de novembre de 2009.
Pretenem conscienciar que Girona és un espai de tots, on molts espais morts es poden reutilitzar, reinventant-los amb totes les inquietuds dels artistes de la nostra comarca, (literatura, música, teatre, performances, contes, etc.).
Per aquest motiu demanem a tots aquells amb les mateixes inquietuds si volen col·laborar sense ànim de lucre en aquest projecte.
La jornada es durà a terme en varis espais i us oferim la possibilitat de col·laborar en un d’ells o de fer-vos-en responsables per algun muntatge que tingueu en ment, emmarcant-lo dins la mateixa jornada, teniu fins el 20 d’octubre per fer-nos arribar les vostres propostes!
D’aquesta manera potenciem la vida de la nostra ciutat com a referent de lliure expressió cultural.
Endavant companys, omplim els poemes de parets, les paraules de carrers!!
Per més informació i per confirmar la vostra col·laboració, dirigiu-vos a
terrorisme.literari@gmail.com

En otra despedida

Para H.


lo que aprendí de mis amigos
es que después del naufragio
ya nada volvía a ser lo mismo

yo lloraba aferrada a una tabla roída de madera
húmeda ennegrecida por la sal de tantas olas
y eran ellos quienes no me comprendían
y ni siquiera tenían el valor de pronunciarlo

luego quedaba el silencio
y una sala vacía de sillas
muchos papeles blancos
sin ningún poema
en ninguno
de ellos

y sin embargo
fueron mis amigos
y quizás me hicieron sentir sola
pero más humana

y sin embargo
sus rostros
aparecían en mis poemas
(sus rostros
como un milagro
o como una venganza)

estas palabras que caen
de mis dedos
sobre un teclado negro
y aparecen luego en la pantalla blanca
no son para redimirnos
no sirven para el perdón ni el olvido

estas palabras son esa tabla
a la que me abrazo
cuando la tormenta ya hace tiempo que devoró el paseo del mar
y ya no queda ni rastro de la niebla de aquel otoño
en que nos conocimos

en estas palabras está el recuerdo de ti
que no son sólo los buenos momentos
sinó también los malos malísimos y los peores
los no-momentos en que ya no existíamos juntos
la paz que rompimos
la guerra fría en que la habitábamos
estos últimos meses

las escribo por que no puedo decirlas
las escribo por que no puedo escoger no hacerlo

alguna noche nos recordaré
sentados en el banco de madera
delante del mar
esperando tantas cosas
mirando al cielo
como si se nos tuvieran que caer todas encima

ahora vas a buscarlas
pronto yo también me iré
y cuando volvamos
a encontrarnos
seremos otros
quizás los mismos

y ojalá podamos volver a desencontrarnos


c.

micropoema9 - ajo

Una crida al terrorisme literari

escrita al carrer de sant pere màrtir, 29 1r2a

a les 17:52 pm a l'habitació de l'alicia

el setembre ha devorat

les darreres onades de l'estiu

i ara les veig

-les veig, de debò que les veig!-

com rellisquen per la seva gola

o potser

per la meva gola

(perquè jo podria ser el setembre)

el setembre

un mes núvol

un mes porta

o potser

un mes finestra

un mes sense atemptats

(sona jorge drexler, todo se transforma,

i les seves mans -d'una altra galàxia? -

amb un ganxet ben prim del número 16

que trenen, refan històries d'altres estius

i en fan de noves perquè altres hiverns vindran

i no s'enduran els nostres rostres glaçats

tan lluny del sol del darrer agost)

el setembre s'empassa

(sóc jo encara, el setembre?)

totes les onades que han acariciat

aquest estiu

els nostres cossos joves

que han perpetrat el pecat

de fruïr

del sexe

com si fos una fruita

del mar com si

fos el sexe

i de la fruita

com si fos el mar

i de la barreja d'aquest vi dolç

en queda encara una gota als llavis per dir:

com si el mar

pogués lliscar per la gola del setembre

com si tot s'ho pogués endur l'hivern

no

és només que arriben els mesos amb erra

i l'enyorança

i les ganes d'escriure

un mes més

un mes núvol

un mes porta

un mes finestra

un mes sense atemptats

i les ganes de cridar: terroristes, seguim!

c.

inclús

quan no em mires

et miro

i quan no em parles

t'escolto


c.

omissió de socors*

no hi ha socors
que em calguin
si sóc-cor
allà on sóc.

c.



* omissió de socors: Delicte consistent a no auxiliar una persona desemparada i que es troba en greu i manifest perill, quan hom pot fer-ho (grec.net)

cartografía

Voy a crear un infinito propio
que sea la línia divisoria
entre el cielo, el mar,
y alguna parte de mi alma
que se esconde de la tuya
cuando mi cuerpo te busca.

Actualització de dades de la meva relació corporal amb els homes

“T’estimo un 36%”
Els amics de les arts

Mandra: 80%
Necessitat de sexe: 60%
Adaptabilitat 0%
Àrea d’influència reduïda

Diàmetre d’expansió: mida de braç
Resultat total: accessibilitat 1%
Resultat parcial: passivitat 90%
Resultat visible: lleuger moviment d’un dit del peu
Possibilitats d’atac : 50% (area coneguda) 20% (area desconeguda) 30% (variable)
Es contemplen àrees no desitjades: 0%
Barrera de defensa : inexpugnable en un 24/80 (d'ocasions)
Viatges al passat: permesos en un 3%
Qualitat de masturbació: en creixement sostingut
Estabilitat: variable entre 40 i 60%
Actualitat: Saldo positiu
Nivell de relaxament: 70%
Durada del darrer període en números vermells: 3 mesos
Menstruació: positiva / controlada

darrera voluntat

els diminuts eteris que es desfan a les mans si els toques fruits dels pollancres envoltats de borrissol blanc fet de núvol llençol somni suavitat tendresa són centenars d'espurnes daurades brillants encegadores que plouen com els focs artificials de la festa major a les nits d''estiu però amb els colors modificats en procés de photoshop imagen>ajustes>invertir que cauen a una velocitat ralentitzada d'un segon per centímetre que atura aquest món blau i fet tot d'aigua que gira i no s'atura i no ho veiem el moviment del qual jo ressegueixo o contradic a seixanta quilòmetres per hora circulant per una carretera secundària preciosa com d'abans de fa molt que s'acaba i dura poc i ens porta enllà d'on som una carretera envoltada dels últims horts al darrer barri del poble que va ser el primer barri de la meva vida (la meva darrera voluntat) quan ja no hi sigui conserveu aquesta bellesa als vostres ulls.

sph*

present d'indicatiu

damunt les fulles verdes
un cel blau
anuncia el que podrà acomplir

aquest vent suau s’enduu
cendres brillants d’un present
que és ara i sempre

i si somrius
t’hi acompanyo
a buscar l’aigua fresca

i si m’ho dius
la bec
de la teva mà

i si em creus
no pronunciaré mai la paraula
demà



*sph

teories de l'evolució

La substancia de l'univers
és un licor espès
que escalfa el ventre
per tant,
agafa el got
la petaca
i el sarró
i anem a fer periples
fins que s'acabi la corda
i de porta en porta
potinejarem els portals
obrirem les finestres
i farem exhibicionisme
als aparadors.
Les ànimes de metà
van fent tentines
es dissolen en el vent
i no tenen monedes
per definir el seu valor,
però saben volar
esquiven la duana
i més aviat fan pudor.
Perquè la moneda universal
és el suro begut
les sureres cotitzen amunt
i els taps d'ampolla
fan milionaris
mentres els pobres
se les beuen
i no veuen ni un duro.
Abraçats per les aceres
la nit amaga els seus peus
i les cançons de taverna
de vapors etílics
mirada entelada
i caminar estranys,
fan tocar campanes
les autoritats són estrangeres
i els gats esquiven bastonades.
I quan s'acabi la manutenció
de les butxaques buides
pantalons estripats
amb genolleres,
farem de pedaços
un somriure
davallarem, davallarem,
i pagarem el beure.

Chocolate blanco

Rubia, chocolate blanco,

te sienta bien tu nuevo peinado,

cada día me gusta más.

Mi principal anhelo matutino

pasa por tener la opción

de hallar un subterfugio,

una suerte de recado

que me obligue a transitar

por delante del lugar donde trabajas,

y tengo tan controlado tu horario

que a veces me sorprende no encontrate.

Nunca hasta hoy te había visto

con esos pantalones anchos;

no me convencían en un principio

pero su tela es tan fina que

seguro que en tus bajos percibes el aire

fresco de esta mañana pre-estival.

Me abstraigo en esa tela y en lo grata

que debe de resultar al tacto

si lo que hay debajo es ese tierno

y fresco bollo gracias al cual

no hay momento malo para masturbarse.


J.P.

extranjera

Extranjera.
Una mujer flotando en el espacio.
Sus piernas de pez.
Sus ojos que han visto:
Polvo de estrella.
Agujero negro.

Había un silencio. Ese tipo de silencio.





sph*/ Imatge: valentina tereshkova

Rosella

Penetrada pel sol
obres els pètals
humits i tímits
de la nit passada.
Llepada d'una volàtil rosada
olores a vida
tot just despertada.
Un rierol
recorre els teus plecs
fins fondres
dins una escalfor
sobtada.
Entre vapor d'aigua et trobo
turgent i vigorosa
pel camí de l'albada

entremaliats

radical

jo visc de la vida
que se m'ofereix
nua
els capvespres estranys
alguns diumenges

jo visc del risc
de viure
i somriure
perquè sí
i sense perquè

jo visc
i no vull saber
de les capes innecessàries
per arribar a l'arrel

perquè jo
ja sóc l'arrel



sph*oie

*radical: del llatí "radix, radicis", arrel. adj. relatiu a l'arrel/que afecta el principi d'una cosa/que canvia del tot una cosa

Recital ccm 22.04.09 - Javi

T.Ls, he trobat atemptats per Santa Cruz de Tenerife... els Tinerfeños ataquen!

POEMITZAR

http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=4&veurefitxa=812
entrevista a cabaret elèctric:
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=332244
Jo Poemitzo
Tu Poemitzes
Ell/a Poemitza
Nosaltres Poemitzem
Vosaltres Poemitzeu
Ells/es Poemitzen

22 abril Recital / Centre Cultural La Mercè

DIMECRES DIA 22 D'ABRIL 22h. Centre Cultural La Mercè

RECITAL a càrrec dels membres de Terrorisme Literari
Amb la col·laboració de Flan (Live Painting) i la poeta Anabel Cristóbal.
Concert de Javi Gras y Pablo Sciuto.

http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=4&veurefitxa=812
entrevista a cabaret elèctric:
http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=332244
Jo Poemitzo
Tu Poemitzes
Ell/a Poemitza
Nosaltres Poemitzem
Vosaltres Poemitzeu
Ells/es Poemitzen

vapor

El follet de l'illa
és envoltat d'aigua;
no pot tocar-la,
tant sols acostar-se
s'evapora en l'aire
només com un núvol
poden abraçar-se.

tocat els collons, però no és així

Et busco quan no hi ets
i si hi ets no et vull trobar
m'amago d'estar amb tu
desitjant que vinguis.
No seria més fàcil
estar amb tu
quan hi ets?

carpe diem

Un ull al present

un ull al futur

i el tercer ull

mirant al passat.

Ensopego

ATLÀntic

MirO, i rEs

olOro, i Res

llePo, i reS

prOvo, i rEs

sAl, on eTs?

jo sense nosaltres

Entre nosaltres hi ha
un jo tímid.
Sigilós es passeja
sense fer soroll.
Escabullint
qualsevol moment
on hagi de parlar.
Curiós és que si
nosaltres l'empeny,
aquest jo és
el que més crida.

daurat mullat

Oliosa dins de l'aigua
sóc hilaína i sóc àmbar.
Les densitats fan
males passades.
Però la mel del Sol
no té cap pressa
i llepa el seu camí
sense fer fressa.

volàtil

Estiro d'un fil
i el vent em nua.
Volàtil
al ventre del món
m'atrau l'explosió
meditada
temps enllà.
Condensada
en l'enllaç perfecte
sóc onada.

POEMITZAR CENTRE CULTURAL LA MERCÈ

http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=4&veurefitxa=812

entrevista a cabaret elèctric:

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=332244

Jo Poemitzo

Tu Poemitzes

Ell/a Poemitza

Nosaltres Poemitzem

Vosaltres Poemitzeu

Ells/es Poemitzen

Hybris.eres.tu

Rozando lo per·verso por llegar mas allá.
Locura que nada cura.
Más allá del espacio psico-efímero.
No limita más que la piel.
Dar un paso más y darlo en vano.
Perder la cabeza o quedarse cabizbajo.
Dar de comer o morder a destajo.
Volar o seguir soñando...


Color Rojo, hybris es de color rojo.
O morado, o de fruta madura en mis manos.
Hueso de cereza sintonizando mas allá de los labios.
¿La ultima cereza del verano?


Min.completa

dosconsesenta

Eh! Bienvenido...
Si tu, precisamente tu.
¿Que haces aquí?
No creía que te dedicaras realmente a entenderme.
Mm.....
puede que estes aqui de casualidad.
Puede que me eches de menos.
Puede que sea demasiado tarde.
Puede que ya no pueda decirte todo lo que querría.
.
.
.

Puede que siga callándome lo que nunca te he dicho.
¿Café?

Min

ojoscopio

Puede que cierre los ojos muy fuerte yme los frote durante mucho rato,
así quedarme atontada en medio de la nada de colores sin fondo y luces sinsentido.

Puede que me encuentre a mi misma detrás de los parpados cuando miro con los ojos cerrados al sol.



Min.completa

Terroristes al cabaret elèctric

icatfm

CABARET ELÈCTRIC amb Txell Bonet 17/04/09

entrevista a dos membres de terrorisme literari:

http://www.catradio.cat/reproductor/audio.htm?ID=332244


web de cabaret elèctric:

http://www.catradio.cat/pcatradio/crItem.jsp?seccio=programa&idint=941

POEMITZAR

http://www.ajuntament.gi/ccm/?c=4&veurefitxa=812

Jo Poemitzo
Tu Poemitzes
Ell/a Poemitza
Nosaltres Poemitzem
Vosaltres Poemitzeu
Ells/es Poemitzen

Terroristes al blog del llibreter

SIMBOLISME INVOLUNTARI

Extret de: http://llibreter.blogspot.com/
[anota el llibreter a les 09:17 . dimarts, abril 14, 2009 ]


Quan vaig prendre la fotografia del monument a Josep Pla, a Girona, encara no sabia que seria una element important de la identitat virtual d’aquest blog. Em va atreure immediatament el repòs contundent i metàl•lic dels llibres i el desig fugaç de ser escultura també, per fullejar-los. Pia Crozet explica que la idea li va venir quan obria les caixes amb els quaranta volums de l’Obra completa de Josep Pla, i estic convençut que el temor i l'admiració que li van causar han impregnat per sempre la plaça on s’alcen.


Em va semblar natural incorporar la imatge a la nova capçalera del blog. Els llibres retallats contra el cel, entre dos edificis d’habitatges, poden suggerir un cert simbolisme involuntari, entre perdurables i accessibles, potser. No sabria, però, si aquesta va ser la impressió que em van causar quan vaig descobrir-los.


El poema enganxat a la part inferior del monument em va recordar un projecte frustrat de joventut. L’escriptura de sonets de J.V. Foix als caixers automàtics figura entre les proeses més destacables d’aquella barreja d'idealisme i literatura. Els terroristes literaris d’ara, que “actuen de nit i les seves operacions són deixar poemes escrits en petits papers a fanals, murs, parabrises del cotxes, cafeteries, centres culturals, etc.”, d’alguna manera recullen el testimoni d’escamots poètics anteriors, de denses conspiracions d’avantguarda, entre la desmesura i el riure, i qui sap si aquest paperet efímer, absent de la imatge final, que destaca impertinent entre la monumentalitat de l’obra consagrada de Josep Pla, va ser la raó per la qual vaig triar la fotografia.

Perill!! Terroristes sense fronteres!!

NARCÍS SERRA terrorisme literari és el nom d'un
col·lectiu d'activistes culturals, amants de la poesia i
de la literatura en general, tots els membres del
grup es mantenen en l'anonimat. El moviment va
néixer a Girona ciutat l'any passat, on fan part de les seves activitats de manera altruista. A Blanes mantenen
viva una cèl·lula d'acció operativa, i se sap que alguns membres d'aquesta formació són i viuen a Blanes tot
l'any. El seu ideari poeta està inspirat i té com a referents els poemes visuals de Joan Brossa i la poesia de
Gabriel Celaya. D'aquest últim han fet seu com a lema un poema "la poesia es un arma cargada de futuro", i
que també el fa servir Paco Ibáñez, com a tema d'una de les seves cançons.
La seva principal activitat és la promoció de la poesia en general, sigui tan la dels seus membres, com la
d'altres poetes. Actuen de nit i les seves operacions són deixar poemes escrits en petits papers a fanals,
murs, parabrises del cotxes, cafeteries, centres culturals, etc. Ja han tingut algun petit ensurt amb les
autoritats, la Policia Municipal de Girona els va enxampar i els volia multar per repartir i engalanar Girona de
publicitat, sense el permís pertinent. Però en preguntar-los que collons fèien? varen contestar "hem vingut a
omplir els poemes de parets, les paraules de carrers" i al·legaven que tenien una missió, un acte poètic,
romàntic, filosòfic i humanitari. Finalment els sorpresos policies, per les explicacions, no els varen barrar el
pas.
Les reunions del col·lectiu format majoritàriament per gent jove, són per recitar poesia en veu alta, descobrir
altres poetes, intercanviar opinions, i preparar nous actes de vandalisme cultural poètic. La poesia ha
esdevingut tan minoritària avui dia, on tenim totes les tecnologies a les nostres mans, que qualsevol persona
que fa apologia de la seva afició a la poesia és mirat com un sectari perillós per a la societat.
Ara que arriba Setmana Santa i el bon temps, veure els terroristes literaris, a les platges de Blanes i Lloret de
Mar, repartint poesia i competint amb els repartidors de publicitat de discoteques?
Podeu visitar el seu blog: www.terrorismeliterari.blogspot.com i gaudir d'alguns poemes que han penjat els
seus membres. També a partir del 17 d'abril i fins al 4 de maig es podrà veure, al centre cultural de La Mercè
de Girona, sota el títol "Poemitza't". El seu espai d'actuació i exposició tan sols poden ser els passadissos, del
centre com a l'exterior, com portes, finestres, armaris i baranes. Amb o sense el permís de les autoritats
competents.

[Diari de Girona 08 d'abril del 2009]

Primavera

Heus ací:
Una oreneta,
la primera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp,
i la noia que passa pel pont,
i el vell que seu en un marge, fora vila,
i fins aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia.
L'oreneta ha volat,
una mica indecisa,
ran mateix de l'aigua del riu,
s'ha enfilat pont amunt,
ha travessat, xisclant, la plaça
i s'ha perdut pels carrers en silenci.
I la mestressa que torna de comprar
ho ha dit als vailets de l'escola,
i aquests, a les dones que renten al safareig públic,
i elles ho han cridat
a l'home que empeny un carretó pel carrer,
i l'home ho ha repetit qui sap les vegades
i n'ha fet una cançó
al ritme feixuc de la roda.
Heus ací el que diu:
La primavera ha arribat al poble.

Martí i Pol

Propòsits

Demà em llevaré i trencare els llençols.
Demà estriparé ma anima de sota el coixí.
Demà seré jo, i només jo, qui dirigeixi les mirades.
Demà ningú reconeixerà aquell incert somriure.
Demà escopiré els cristalls de la gola que m’inpedien parlar.
Demà seré fort, però avui deixa’m plorar.

in··

calceta

ombra que cau
quan el desig s'enceta.

c.

ment·ira

La ira de la mente, antídoto a la calma.


nuu·

Nit de reis

Ballo entre plomes
que esdevenen llàgrimes
al no veure-hi els teus peus

06:24

Suenan palmas del intento,
me rodean.
Sín más,
me sonrien,
se recuerdan.

Lo más suave de la piel del intento,
me quema.
No tiene color ni sentido,
y si lo hay,
no me importa en lo más mínimo.

Solo hay un llano,
no hay caminos.

Quiero que un verde vacío me empape de rojo cielo,
y que le lluevan verdades al tiempo, al aire, a esto.
Y que sepa a café de mentiras el caramelo,
para que yo me aborrezca i me apetezca de fresa,
y sin darme cuenta salivar ese sabor,
i gritar blanco para dejar entrar al azul,
y así suspirar...

Qué mejor que empapada estar de rosa,
y sentir dentro de tí,
un verdoso azul cielo.

No se puede pedir otra cosa.

¿No?


8Ï8