teories de l'evolució

La substancia de l'univers
és un licor espès
que escalfa el ventre
per tant,
agafa el got
la petaca
i el sarró
i anem a fer periples
fins que s'acabi la corda
i de porta en porta
potinejarem els portals
obrirem les finestres
i farem exhibicionisme
als aparadors.
Les ànimes de metà
van fent tentines
es dissolen en el vent
i no tenen monedes
per definir el seu valor,
però saben volar
esquiven la duana
i més aviat fan pudor.
Perquè la moneda universal
és el suro begut
les sureres cotitzen amunt
i els taps d'ampolla
fan milionaris
mentres els pobres
se les beuen
i no veuen ni un duro.
Abraçats per les aceres
la nit amaga els seus peus
i les cançons de taverna
de vapors etílics
mirada entelada
i caminar estranys,
fan tocar campanes
les autoritats són estrangeres
i els gats esquiven bastonades.
I quan s'acabi la manutenció
de les butxaques buides
pantalons estripats
amb genolleres,
farem de pedaços
un somriure
davallarem, davallarem,
i pagarem el beure.