teories de l'evolució

La substancia de l'univers
és un licor espès
que escalfa el ventre
per tant,
agafa el got
la petaca
i el sarró
i anem a fer periples
fins que s'acabi la corda
i de porta en porta
potinejarem els portals
obrirem les finestres
i farem exhibicionisme
als aparadors.
Les ànimes de metà
van fent tentines
es dissolen en el vent
i no tenen monedes
per definir el seu valor,
però saben volar
esquiven la duana
i més aviat fan pudor.
Perquè la moneda universal
és el suro begut
les sureres cotitzen amunt
i els taps d'ampolla
fan milionaris
mentres els pobres
se les beuen
i no veuen ni un duro.
Abraçats per les aceres
la nit amaga els seus peus
i les cançons de taverna
de vapors etílics
mirada entelada
i caminar estranys,
fan tocar campanes
les autoritats són estrangeres
i els gats esquiven bastonades.
I quan s'acabi la manutenció
de les butxaques buides
pantalons estripats
amb genolleres,
farem de pedaços
un somriure
davallarem, davallarem,
i pagarem el beure.

Chocolate blanco

Rubia, chocolate blanco,

te sienta bien tu nuevo peinado,

cada día me gusta más.

Mi principal anhelo matutino

pasa por tener la opción

de hallar un subterfugio,

una suerte de recado

que me obligue a transitar

por delante del lugar donde trabajas,

y tengo tan controlado tu horario

que a veces me sorprende no encontrate.

Nunca hasta hoy te había visto

con esos pantalones anchos;

no me convencían en un principio

pero su tela es tan fina que

seguro que en tus bajos percibes el aire

fresco de esta mañana pre-estival.

Me abstraigo en esa tela y en lo grata

que debe de resultar al tacto

si lo que hay debajo es ese tierno

y fresco bollo gracias al cual

no hay momento malo para masturbarse.


J.P.

extranjera

Extranjera.
Una mujer flotando en el espacio.
Sus piernas de pez.
Sus ojos que han visto:
Polvo de estrella.
Agujero negro.

Había un silencio. Ese tipo de silencio.





sph*/ Imatge: valentina tereshkova

Rosella

Penetrada pel sol
obres els pètals
humits i tímits
de la nit passada.
Llepada d'una volàtil rosada
olores a vida
tot just despertada.
Un rierol
recorre els teus plecs
fins fondres
dins una escalfor
sobtada.
Entre vapor d'aigua et trobo
turgent i vigorosa
pel camí de l'albada

entremaliats

radical

jo visc de la vida
que se m'ofereix
nua
els capvespres estranys
alguns diumenges

jo visc del risc
de viure
i somriure
perquè sí
i sense perquè

jo visc
i no vull saber
de les capes innecessàries
per arribar a l'arrel

perquè jo
ja sóc l'arrel



sph*oie

*radical: del llatí "radix, radicis", arrel. adj. relatiu a l'arrel/que afecta el principi d'una cosa/que canvia del tot una cosa