4/9/09

Una crida al terrorisme literari

escrita al carrer de sant pere màrtir, 29 1r2a

a les 17:52 pm a l'habitació de l'alicia





el setembre ha devorat

les darreres onades de l'estiu

i ara les veig

-les veig, de debò que les veig!-

com rellisquen per la seva gola

o potser

per la meva gola

(perquè jo podria ser el setembre)


el setembre

un mes núvol

un mes porta

o potser

un mes finestra

un mes sense atemptats


(sona jorge drexler, todo se transforma,

i les seves mans -d'una altra galàxia? -

amb un ganxet ben prim del número 16

que trenen, refan històries d'altres estius

i en fan de noves perquè altres hiverns vindran

i no s'enduran els nostres rostres glaçats

tan lluny del sol del darrer agost)


el setembre s'empassa

(sóc jo encara, el setembre?)

totes les onades que han acariciat

aquest estiu

els nostres cossos joves

que han perpetrat el pecat

de fruïr

del sexe

com si fos una fruita

del mar com si

fos el sexe

i de la fruita

com si fos el mar


i de la barreja d'aquest vi dolç

en queda encara una gota als llavis per dir:


com si el mar

pogués lliscar per la gola del setembre

com si tot s'ho pogués endur l'hivern


no


és només que arriben els mesos amb erra

i l'enyorança

i les ganes d'escriure

un mes més

un mes núvol

un mes porta

un mes finestra

un mes sense atemptats


i les ganes de cridar: terroristes, seguim!



c.