8/6/09

darrera voluntat

els diminuts eteris que es desfan a les mans si els toques fruits dels pollancres envoltats de borrissol blanc fet de núvol llençol somni suavitat tendresa són centenars d'espurnes daurades brillants encegadores que plouen com els focs artificials de la festa major a les nits d''estiu però amb els colors modificats en procés de photoshop imagen>ajustes>invertir que cauen a una velocitat ralentitzada d'un segon per centímetre que atura aquest món blau i fet tot d'aigua que gira i no s'atura i no ho veiem el moviment del qual jo ressegueixo o contradic a seixanta quilòmetres per hora circulant per una carretera secundària preciosa com d'abans de fa molt que s'acaba i dura poc i ens porta enllà d'on som una carretera envoltada dels últims horts al darrer barri del poble que va ser el primer barri de la meva vida (la meva darrera voluntat) quan ja no hi sigui conserveu aquesta bellesa als vostres ulls.

sph*

1 comentari:

dona d'aigua ha dit...

sph

m'ha emocionat i conmogut els text que has escrit. És ple d'imatges boniques i les descrius de manera fluent i ben clares, com si es tractés (com be dius) d'una última voluntat.
Gracies