Demà em llevaré i trencare els llençols.
Demà estriparé ma anima de sota el coixí.
Demà seré jo, i només jo, qui dirigeixi les mirades.
Demà ningú reconeixerà aquell incert somriure.
Demà escopiré els cristalls de la gola que m’inpedien parlar.
Demà seré fort, però avui deixa’m plorar.
in··
Crítica de Lluis Muntada a Els convidats de pedra, de Ponç Puigdevall.
-
PUBLICAT A REVISTA "L'AVENÇ" (març 2016) LA TRADICIÓ DINS UN ABOCADOR
L’escriptor i crític literari Ponç Puigdevall aplega en un volum un seguit
de textos ...
Fa 8 anys
1 comentari:
Un propòsit:
no podria ser avui?
sophiepodolski*mandarine
Publica un comentari a l'entrada