"El poeta, mag, especulador del mot, pelegrí de l'invisible, insatisfet, aventurer o investigador a la ratlla del son, no espera res per a ell. Ni la redempció. No floraleja, ni concurseja, ni vol acontentar les tietes. Si fos prou coratjós i el cofoi aburgesat de tots estaments amb la seva extrema vanitat no li hagués encomanat certes malures, no signaria les obres. Plantaria, a l'hora de l'alba, els poemes, com a pasquins, a les parets, o els llançaria des de els terrats. Manifestaria francament el seu desplaer pels grans, pels satisfets, pels asseguts, pels conformats i per les vídues castes i resignades. El poeta sap que cada poema és un crit de llibertat".
J.V.Foix
Fragment de la "Lletra a Clara Sobirós"
Obres Completes.
Barcelona, ed.62. 1974. Pàg.28.
[Avui he parlat a l'Anna de Blanes del f'Artd'Art i del què fem amb el Terrorisme Literari i ella m'ha llegit aquest fragment de Foix que us copio aquí. Gràcies Anna!]c.
