Espera,
y te desesperarás.
La esperanza es el error del quiero.
No sufras,
un día despertarás de estar tan despierto.
Deja de morder la ansiedad de esperanza,
no por eso antes llegará.
Solo repartes amenaza,
estás enfermo de esperar.
Y enfermas,
enfermas sin parar,
te enferma estar enfermando,
pero solo así desesperarás.
Por fín,
desesperas,
te rindes,
lloras,
ya no puedes.
Ahora te empezarás a curar,
no esperas ni desesperas,
quieres.
8Ï8
interesante, me gustó mucho la primera estrofa.
ResponEliminat'he trobat! entrant al pàrquing, verda lluïes "per omplir Girona".
ResponEliminaM'encanta aquesta petita guerra de papers invencibles que alimenten la meva fam de lletres.
Hey! qui ets?...es que no em sones!!
ResponEliminaho sento..
Clar que si tia terrorisme i no passar gana!